|
Pitja play per escoltar sa cançó ara mateix. Passejant tots dos per s'arena baix sa lluna de matinada. A ne'l món giravem s'esquena, tu em donaves una besada. Tot anava tant de pressa, començavem a suar. Sospirant, tots dos tremolàvem abraçats i ajeguts enterra. Quan de cop, allà me cremava vaig dir "què és això que s'aferra?" es deu dits no me bastaven, no aturava de gratar. Sempre que em pica un ou magrat un ou. I quan me grat un ou jo faig renou. [Chorus] Sempre que em pica un ou (ben gros) magrat (ben fort) un ou. I quan me grat un ou (quin mal) jo faig (que fas) renou. [2] Sempre que em pica un ou (ben gros) un ou. Ajaguts damunt ses ortigues m'agratava tota s'esquena i damunt hi havia formigues i cridant plorava de pena. Es deu dits no me bastaven, no aturava de gratar. Sempre que em pica un ou magrat un ou. I quan me grat un ou jo faig renou. [CHORUS][2] Sempre que em pica un ou (ben gros) un ou. |