|
Estoy escalivado de tu amor y ya no me escarrufa que siempre que has senado coliflor me sueltas cada bufa... Antes me hasías tremolar i ara nam cul enrera, per mor de lo que vas mollant per sa part de darrera. Y cuando la primera comunión, de ses nostres ninetes, hisistes que pusieran de segon un cuinat de monjetes. Fue entonses cuando comprendí que iba a sentir tu ausensia. Cambiastes el amor por mí por tus flatulensias. (Mira Beleta, jo t'estim molt, son muchos años de estar juntos i mai t'he dit res però sa d'ahir vespre... Casi me vares ofegar! I dins es llit! Però bono! Què havies sopat reina? Y ahora no ves que no estas bien? Au! Abre la finestra i ves a nes metge t'he dit!) Peró no te quiero perder y e ido a Son Dureta. Para que tu puedas volver, ya tengo la reseta. Y porque te puedas curar, me han dado lo mecor. Bailemos un bolero de Ossifar que sempre fan pudor. (tulipán neeegrooo) |